GABINET DE PSICOLOGIA I SALUT DE MONTSE VALLS GINER

GABINET DE PSICOLOGIA I SALUT DE MONTSE VALLS GINER

GOOGLE+
FACEBOOK
YOUTUBE
ISSUU
 

 

  Inici

El Gabinet

Qui Som

On Som Contacte Utilitats Medis Llibres  
 
 

GABINET DE PSICOLOGIA I SALUT DE MONTSE VALLS I GINER

 
     
 

GLOSSARI DE PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA

 
 

 

 
     
 

GLOSSARI DE PSICOLOGIA I PSIQUIATRIADes d'aquestes pàgines, el nostre gabinet, posa a la teva disposició la descripció de les simptomatologies dels trastorns i malalties més comunes de la ment. Has de saber, que aquesta relació, és merament informativa i en cap cas s'hauria d'utilitzar per establir diagnòstics, ja que aquesta missió és potestativa, només, dels professionals qualificats per a això.

Per fer més senzill el seu ús, aquesta relació, està ordenada alfabèticament. Si coneixes el nom del trastorn o malaltia que t'interessa, fes clic sobre la lletra amb què el seu nom comença, al menú següent, per anar a la pàgina que la conté.

 

| A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | X | Y | Z |

O si ho prefereixes, busca directament el nom, que t'interessa en la relació alfabètica de tots els trastorns o malalties que contemplem en aquest glossari i que et mostrem a continuació:

A

| AFÀSIA | AFÀSIA BROCA | AFÀSIA DE CONDUCCIÓ | AFÀSIA SENSORIAL | AFECTIVITAT INADEQUADA | AGITACIÓ | AGNÒSIA DE COLORS | AGNÒSIA D'IMATGES | AGNÒSIA D'OBJECTES | AGNÒSIA DIGITAL | AGNÒSIA ESPACIAL UNILATERAL | AGNÒSIA VISUOESPACIAL | ANOSOGNÒSIA | AGORAFÒBIA | AGRAFIA FONOLÒGICA | AGRAFIA PROFUNDA | AGRAFIA SUPERFÍCIE | ALCOHOLISME | ALGOLAGNIA (SADOMASOQUISME) | ALÈXIA AGRAFIA | ALÈXIA AMB AFÀSIA | ALÈXIA ESPACIAL | ALÈXIA PURA | ALEXITÍMIA | AL·LUCINACIONS | AL·LUCINACIONS EXTRACÀMPIQUES | AL·LUCINACIONS INDUÏDES | AL·LUCINOSIS | AMNÈSIA | ANGOIXA (NEUROSI D'ANSIETAT - CRISI D'ANGOIXA) | ANGOIXA (NEUROSI D'ANSIETAT - TRASTORN D'ANGOIXA) | ANHEDÒNIA | ANOMIA | ANORÈXIA PRIMÀRIA | ANORÈXIA SECUNDARIA | ANORGÀSMIA | ANOSOGNÒSIA | ANSIETAT (NEUROSI D'ANSIETAT) | APRÀXIA CONSTRUCTIVA | APRÀXIA IDEATÒRIA | APRÀXIA IDEOMOTRIU | APRÀXIA MELOCINÈTICA | APRÀXIA VESTIT | APROSÈXIA | APROSÒDIA | ASIMBÒLIA | ASOMATOGNÒSI | AUTISME | AUTOSCÒPIA |

INICIAL

NOM

CARACTERÍSTIQUES i SIMPTOMATOLOGIA

TRACTAMENT HABITUAL


A


AFÀSIA

Tornar al menú


L'afàsia consisteix en alteracions del llenguatge degudes a una lesió central focal.

Poden provocar diversos tipus de respostes, en funció de la lesió:

- Supressió del llenguatge
- Reducció
- Taquilàlia
- Estereotípies
- Perseveracions
- Anomia
- Disprosòdia

S'agrupen en diversos tipus d'afàsies:

- Afàsia de Broca
- Afàsia sensorial
- Afàsia de conducció


El seu tractament és neurològic i de vegades es complementa amb teràpia logopèdica, a criteri del neuròleg
.


AFÀSIA BROCA

Tornar al menú


Consisteix en una lesió en l'àrea de Broca, (terç posterior de la primera circumvolució frontal. Hemisferi esquerre)

Provoca: Pèrdua del llenguatge o parla entretallada, Estereotípies, entonació bastant comunicativa, comprensió bona o acceptable, intens agramatisme, llenguatge telegràfic, apràxia bucofonatòria (la voluntat no arriba a organitzar la funció motriu) (incapacitat de moure els òrgans de fonació)


El seu tractament és neurològic i de vegades es complementa amb teràpia logopèdica, a criteri del neuròleg
.


AFÀSIA DE CONDUCCIÓ

Tornar al menú


La lesió es troba en el còrtex post-central.

Les respostes provocades són: Dificultat en la repetició, expressió fluïda, parafàsies fonològiques, aproximació fonètica, es manté una bona comprensió.


El seu tractament és neurològic i de vegades es complementa amb teràpia logopèdica, a criteri del neuròleg
.


AFÀSIA SENSORIAL

Tornar al menú


La lesió es produeix a la 3a circumvolució temporal.

Provoca un quadre totalment oposat a l'Afàsia de Broca, de manera que en qui la pateix, es produeix: Incapacitat per comprendre el que se li diu, l'expressió és fluent, hi ha parafàsies, anosognòsia (no ser conscient de parlar malament), anomia , falla la repetició, pèrdua del sentit de les paraules, el subjecte llegeix malament i no comprèn el que llegeix, l'escriptura conserva el grafisme (les lletres estan ben fetes, però no construeixen paraules)


El seu tractament és neurològic i de vegades es complementa amb teràpia logopèdica, a criteri del neuròleg
.


AFECTIVITAT INADEQUADA

Tornar al menú


Consisteix en la presència de sentiments incongruents a la situació que els ha provocat. Per exemple tristesa davant d'una situació d'alegria.

Aquest trastorn de l'afectivitat, sol aparèixer com a conseqüència de l'esquizofrènia, encara que pot estar produït per altres quadres psicòtics o per tòxics.


El tractament és psiquiàtric i farmacològic.


AGITACIÓ

Tornar al menú


Consisteix en una hiperactivació psíquica i motora, es produeix una ràpida successió de moviments, gestos i impuls a passejar o córrer, que encara que poden ser més o menys intencionals, sovint no tenen un objectiu estable comú.

Hi pot haver un estat afectiu ansiós, colèric o eufòric.

Sol haver-hi un potencial agressiu cap a si mateix o cap als altres, la qual cosa fa necessària l'atenció urgent i en molts casos el ingrés hospitalari.

Les causa més habituals són: Agitacions reactives enfront de factors farmacològics i/o tòxics (narcotics, beguda, etc)


El tractament és psiquiàtric i farmacològic.


AGNÒSIA DE COLORS

Tornar al menú


És una falla del coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals darrere de la fissura de Rolando.

L'alteració que produeix, és la incapacitat per reconèixer els colors.


El tractament és neurològic


AGNÒSIA DE IMATGES

Tornar al menú


És una falla del coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals darrere de la fissura de Rolando.

L'alteració que produeix, és la incapacitat per reconèixer els objectes que s'estiguin veient.


El tractament és neurològic


AGNÒSIA DE OBJECTES

Tornar al menú


És una falla del coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals darrere de la fissura de Rolando.

L'alteració que produeix, és la incapacitat per reconèixer els objectes. Per exemple si se'ls dóna una taronja no són capaços de reconèixer-la fins que perceben la seva olor o el sabor.


El tractament és neurològic


AGNÒSIA DIGITAL

Tornar al menú


És una falla del coneixement, a causa de cops o trastorns.

L'alteració que produeix aquest tipus d'agnòsia, provoca la incapacitat per saber quin dit se li està tocant, oblida completament una mà, sobretot si hi ha dos estímuls a la vegada.


El tractament és neurològic


AGNÒSIA ESPACIAL UNILATERAL

Tornar al menú


És una fallada del coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals.

L'afectat, prescindeix d'un hemisferi visual, no ho capten. Obvien una zona del pla, generalment l'esquerra.


El tractament és neurològic


AGNÒSIA VISUOESPACIAL

Tornar al menú


És una falla del coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals.

Es produeix la incapacitat, per orientar-se en el pla real, la impossibilitat d'entendre o fer plans. L'anàlisi visual és inadequat (es queden mirant una zona, però no poden veure tot el conjunt). Encara que falla la memòria visual, en molts casos es manté la memòria auditiva.


El tractament és neurològic


ANOSOGNÒSIA

Tornar al menú


És una falla del coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals. Es típica de lesions en la part dreta.


El tractament és neurològic


AGORAFÒBIA

Tornar al menú


Aquesta fòbia es caracteritza pel temor als espais oberts. És la por exagerada a sentir-se desprotegit en entorns, que no li ofereixin la protecció que sent en els espais domèstics.

Sol anar aparellada amb la fòbia oposada, la claustrofòbia i depenent del nivell, pot comportar des de la dificultat per utilitzar transports públics, fins a la incapacitat per sortir de casa, de vegades durant períodes molt prolongats. No en tots els casos hi ha una crisi d'angoixa prèvia a l'aparició de l'agorafòbia.

Cal tenir en compte que hi ha persones que sense estar malaltes, poden tenir aprensió a viatjar en determinats mitjans de transport públic.


El tractament és psicològic, encara que en ocasions pot requerir tractament psiquiàtric i l'ús d'ansiolítics.


AGRAFIA FONOLÒGICA

Tornar al menú


És la dificultat per a l'escriptura a causa d'una lesió.

La agrafia fonològica, es caracteritza per: Dificultat per a l'anàlisi del que s'acaba de sentir, dificultat per escriure logo-toms (paraules sense sentit però que poden escriure), poder escriure el que recorden, però no paraules inventades.


El tractament és neurològic


AGRAFIA PROFUNDA

Tornar al menú


És la dificultat per a l'escriptura a causa d'una lesió.

Provoca: No poder escriure logo-toms, escriure més fàcilment paraules concretes (ex. butaca), que abstractes (ex. calor), fallar en l'escriptura de verbs i preposicions, incapacitat per lletrejar, paragrafies semàntiques (canviar una paraula per una altra).


El tractament és neurològic


AGRAFIA SUPERFÍCIE

Tornar al menú


És la dificultat per a l'escriptura a causa d'una lesió.

Produeix: agrafies de superfície o ortogràfiques (es perden les grafies ortogràfiques)


El tractament és neurològic


ALCOHOLISME

Tornar al menú


Aquest trastorn es produeix quan el mal hàbit de la beguda, ha assolit un nivell, que dóna lloc a problemes psicològics, somàtics i conflictes en les relacions personals i professionals.

Els trastorns somàtics que produeix són:

- Tremolor distal.
- Hepatopatia.
- Circulació col·lateral abdominal.
- Impotència sexual, etc.

Els trastorns psicològics són:

- Estat d'ànim depressiu.
- Estat d'ànim agressiu.
- Disminució de la capacitat d'atenció.
- Disminució de la capacitat de reacció.
- Invalidació per a la realització de tasques.

En alcohòlics crònics, pot presentar hipoglucèmia alcohòlica i trastorns neurològics. Pot produir-se també La síndrome amnèsic o de Korsakoff (Veure amnèsia)


En la major part dels casos, es requereix efectuar una desintoxicació mitjançant ingrés hospitalari.

Posteriorment, en funció del grau de beguda i els danys neuronals, pot requerir tractament neuropsiquiàtric i farmacològic amb el suport de teràpia psicològica.


ALGOLAGNIA (SADOMASOQUISME)

Tornar al menú


És un trastorn de la conducta sexual, on es busca la percepció del dolor i la humiliació, de forma activa (sadisme) o passiva (masoquisme). És habitual, que ambdues alteracions de la relació, es donen en la mateixa persona i hi ha una major freqüència en el sexe masculí.

L'autèntica dimensió del problema, comença quan resulta imprescindible provocar o rebre dolor per experimentar plaer. En la major part de casos, queda relegat a la pura imaginació o bé a la utilització d'insults, vestimentes, etc., Però sense repercussió física.

En determinats casos pot tenir repercussions fora de l'àmbit sexual i aplicar conductes sadomasoquistes a totes les àrees de la vida.

En els comportaments de sadisme pot existir, no sempre, certa connexió amb els trastorns socials de personalitat. En general no tenen altres patologies psiquiàtriques associades.


És poc freqüent que els que el pateixen, acudeixin a la recerca d'ajuda, però si ho fan el tractament pot ser psiquiàtric i/o psicològic, en funció de les patologies associades, si n'hi ha.


ALÈXIA AGRAFIA

Tornar al menú


És un trastorn neurològic, que consisteix en la pèrdua de la capacitat d'escriure.

A la alèxia agrafia, el trastorn sol produir-se per lesions a la zona de Degerin, que provoquen dificultat tant per llegir com per escriure.


El tractament és neurològic


ALÈXIA AMB AFÀSIA

Tornar al menú


És un trastorn neurològic, que consisteix en la pèrdua de la capacitat d'escriure.

Aquest tipus de alèxia, acompanya les diferents zones d'afàsia, (fase de Broca, semàntica)


El tractament és neurològic


ALÈXIA ESPACIAL

Tornar al menú


És un trastorn neurològic, que consisteix en la pèrdua de la capacitat d'escriure.

Està relacionat amb defectes en la captació de l'espai.


El tractament és neurològic


ALÈXIA PURA

Tornar al menú


És un trastorn neurològic, que consisteix en la pèrdua de la capacitat d'escriure.

En l'alèxia pura, l'afectat, podrà llegir, però no podrà escriure.


El tractament és neurològic


ALEXITÍMIA

Tornar al menú


És un trastorn en què el subjecte perd la capacitat conceptual desenvolupada per tenir consciència del seu estat.

En ser preguntat pel seu estat, l'afectat per aquest trastorn, donarà explicacions mancades d'emoció i faltes d'imaginació. Per exemple dirà que s'ha aixecat a les vuit del matí, però no com se sentia.


Depenent dels trastorns associats, es decidirà si es requereix teràpia psicològica o psiquiàtrica i farmacològica.


AL·LUCINACIONS

Tornar al menú


Les al·lucinacions, consisteixen en la percepció d'objectes inexistents.

Han de complir tres requisits:

- Procedir de l'exterior
- Manca d'objecte real de percepció
- Manca de consciència de la malaltia de l'afectat, respecte a l'al·lucinació.

La qualitat, to, aspecte de la percepció al·lucinatòria, han de complir amb les mateixes característiques que si fos real. No ha de ser una percepció real. L'individu ha de tenir la certesa que aquella percepció és real.

Quan existeix la certesa que hi ha al·lucinacions, ens posarà sobre la pista de:

- Alteracions orgàniques.
- Alteracions originades per algun tipus d'epilèpsia.
- Alteracions produïdes per tumors en el lòbul frontal.


El tractament serà neurològic, psiquiàtric o neuropsiquiàtric.


AL·LUCINACIONS EXTRACÀMPIQUES

Tornar al menú


Les al·lucinacions extracàmpiques, consisteixen en la percepció d'una persona o objecte fora del camp visual, (per exemple darrera), o també a través d'un canal que no és l'adequat. Per exemple tenir la sensació de veure pels peus, o bé "veure" olors, o "sentir" sabors.

Aquest trastorn està gairebé exclusivament associat a l'esquizofrènia.


El tractament és psiquiàtric i farmacològic a la major part de los casos.


AL·LUCINACIONS INDUÏDES

Tornar al menú


Per al·lucinacions induïdes, s'entenen totes aquelles que són conseqüència de la privació sensorial. Si existeix la privació d'algun sentit, és habitual que es produeixin al·lucinacions. Per exemple una persona a qui hagin operat de la vista i hagi de dur embenats els ulls durant un temps, pot patir fenòmens al·lucinatoris visuals.


En els casos en què sigui necessari, el tractament serà neurològic, psiquiàtric o neuropsiquiàtric.


AL·LUCINOSIS

Tornar al menú


Aquest trastorn al·lucinatori, compleix només dues de les regles de les al·lucinacions, per exemple s'ensuma alguna cosa que sembla autèntica, de manera que compleix amb la percepció externa. Compleix també amb la segona condició, ja que no existeix objecte real. Però no compleix amb la tercera, ja que el subjecte sap que no és real, és conscient de la seva malaltia.

Les causes poden ser:

 Tumors cerebrals.
- Epilèpsies.
- Intoxicacions per ingesta de narcotics o beguda, (la beguda és la causa més freqüent). De fet en els casos en què es porta molt de temps bevent, pot produir una intoxicació crònica, que condueix a la Al·lucinosi Alcohòlica de Wernicke, on poden produir al·lucinacions auditives de forma espontània, fins i tot sense haver-hi síndrome d'abstinència.

L'individu no està obnubilat. No hi ha confusió de consciència.


Se sol solucionar amb tractament psiquiàtric o neuropsiquiàtric.


AMNÈSIA

Tornar al menú


L'amnèsia consisteix en llacunes de memòria, en la pèrdua dels records totalment o parcialment o en la incapacitat de fixar nous materials en la memòria.

Des del punt de vista semiològic, es divideixen en tres grups:

- Anterògradas: No hi ha capacitat per incorporar noves experiències en la memòria, a partir del moment en què s'ha produït el trastorn de memòria immediata o recent.
- Retrògrades: Incapacitat per recordar coses que prèviament sabien.
- Llacunes: El període de pèrdua de memòria afecta un determinat espai de temps.

Les amnèsies poden ser de dos tipus:

1 Orgàniques: Axials (Les que afecten estructures necessàries per a la fixació de dades en la memòria) i corticals (Les que afecten àrees del cervell que actuen com a zones d'emmagatzematge).
2 Afectives: El trastorn de memòria està provocat per una tonalitat emocional molt intensa, que pertorba la fixació o l'evocació.

Les amnèsies estan relacionades amb diverses patologies com histèries de dissociació, epilèpsies, intoxicacions i problemes orgànics cerebrals.

Clínicament es classifiquen en:

- Amnèsia global transitòria, on hi ha la pèrdua de memòria de manera aguda amb una durada de diverses hores, que rarament superen les 24 hores. - Amnèsies posttraumàtiques on es presenta una pèrdua de la memòria, com a causa d'un traumatisme cranial. - Síndrome amnèsic de Korsakoff on es conserva la memòria immediata i la memòria recent està molt afectada i es conserva la memòria remota, però està molt anul·lada la retrògrada. solen afegir confabulacions i falsos reconeixements. No sol haver-hi deteriorament intel·lectual. Entre les múltiples causes que poden provocar aquesta síndrome, s'inclouen la deficiència de tiamina, bevedor crònic, trastorns cranials, encefalitis víriques i tumors cerebrals 


El tractament, en molts casos hospitalari, serà mèdic, psiquiàtric o neuronal, en funció del quadre a tractar


ANGOIXA (NEUROSI D'ANSIETAT - CRISI D'ANGOIXA)

Tornar al menú


En la crisi d'angoixa, tots els símptomes de l'ansietat, apareixen de manera brusca i amb una ràpida progressió.

Provoca sensacions de embogiment o sensacions d'ofec o ambdues alhora.

Les causes habituals són:

- L'ansietat generalitzada arriba al seu punt crític.
- Una malaltia orgànica, provoca l'alliberament excessiu d'adrenalina.

La simptomatologia habitual d'aquest trastorn és:

- Nerviosisme.
- Inquietud.
- Preocupacions constants.
- Sobrecàrrega tensional.
- Problemes psicosomàtics: Taquicàrdia, dolor abdominal, vertígens, sudoració, ofec, etc.


Teràpia psicològica incloent dins la mateixa, tècniques de relaxació i / o hipnosi.

Pot requerir tractament farmacològic amb ansiolítics.


ANGOIXA (NEUROSI D'ANSIETAT - TRASTORN D'ANGOIXA)

Tornar al menú


En els trastorns d'angoixa, hi ha pocs punts en comú amb l'ansietat generalitzada.

No es troben causes.

Sembla probable l'existència d'un factor genètic. A la descendència solen trobar-se els mateix problemes o depressions endògenes.


El tractament és farmacològic. Se solen utilitzar determinats antidepressius.


ANHEDÒNIA

Tornar al menú


És la incapacitat per sentir plaer. Res sedueix la persona. Res provoca interès. Cap situació és divertida o atraient. Hi ha una sensació d'absolut avorriment. No apareix cap estímul.

És un trastorn associat a malalties com l'esquizofrènia o la depressió crònica. Pot produir-se també després d'abandonar el consum d'amfetamines.

En casos excepcionals, pot formar part d'un caràcter.


El tractament és psiquiàtric i farmacològic.

En alguns casos pot resultar d'utilitat la teràpia psicològica.


ANOMIA

Tornar al menú


Alta disminució de vocabulari a l'hora de parlar. Incapacitat per trobar la paraula que es pretén dir.

És conseqüència d'afàsies


El tractament és neurològic


ANORÈXIA PRIMÀRIA

Tornar al menú


El inici de la malaltia sol sorgir entre els 12 i els 30 anys, tot i que la tendència en els darrers anys ha estat d'augment en l'edat, per la qual cosa es troben casos en persones de 40 a 50 anys.

La simptomatologia habitual consisteix en:

- Alteració de la imatge corporal.
- Por a l'augment de pes.
- Amenorrea.
- Pèrdua almenys del 25% del pes adequat per edat, complexió i alçada.
- Increment del borrissol corporal.
- Pèrdua de cabell.
- Problemes de genives amb disminució de la fixació dental

Estadísticament, apareix més en les dones.


Teràpia psicològica i hospitalització, en els casos en què hi hagi una pèrdua de pes que ho requereixi, a criteri del metge.

La teràpia psicològica a utilitzar, serà la més adequada en cada cas: Conductista, psicoanalítica, humanista. Sol respondre molt bé a les teràpies en què s'utilitza la hipnosi.


ANORÈXIA SECUNDARIA

Tornar al menú


És quan sorgeix l'anorèxia com a conseqüència d'una altra malaltia, com ara les endocrinopaties.


Quan la malaltia principal remet, desapareix també l'anorèxia.


ANORGÀSMIA

Tornar al menú


Consisteix en la incapacitat, per part d'una dona, per arribar a l'orgasme o tenir una extrema dificultat per aconseguir-ho.

Si l'orgasme no ha existit mai, fins i tot amb la masturbació, pot ser degut a un problema orgànic.

Poden existir factors culturals, hi ha cultures on es diu que l'orgasme femení no existeix.

Pot ser no real, per exemple per falta d'entesa amb la parella.


El tractament és mitjançant teràpia psicològica i / o sexològica, exceptuant els casos de problemes orgànics, on es requereix tractament mèdic.


ANOSOGNÒSIA

Tornar al menú


Aquest trastorn, produeix la manca de consciència d'una part del cos, generalment paralitzada. (Ex. El subjecte ignora que té una cama paralítica).

Poden estar implicats mecanismes defensius de negació. (negació a acceptar la situació) i també mecanismes orgànics, (lesions neurològiques, que alteren la vivència de la malaltia).


El tractament serà neurològic o psicològic en funció de les causes del problema. De vegades són necessaris ambdós


ANSIETAT (NEUROSI D'ANSIETAT)

Tornar al menú


És un estat emocional, en el qual el subjecte se sent tens, atemorit i alarmat de manera desagradable i acompanyat generalment de repercussions somàtiques. Quan hi ha un estímul que la produeixi, objectivament, no tindrà la magnitud necessària per desencadenar el quadre. La sensació de temor indefinit, és desproporcionada davant les situacions que s'intueixen com de perill.

Hi ha inquietud motora, hiperactivació i hiperprosèxia. Comporta una acceleració dels processos mentals, aquest signe pot servir de barem en els processos inicials.

Si el quadre d'ansietat continua creixent, arriba un punt en que bloqueja la capacitat de triar les decisions adequades.

Pot anar aparellada amb trastorns de tipus somàtic diversos, a tall d'exemple:

- Taquicàrdia.
- Dispnea.
- Sequedat de boca.
- Precordiàlgies.
- Ardor d'estómac.
- Espasmes abdominals.
- Diarrees.
- Vòmits.
- Molèsties urinàries.
- Impotència.
- Anorgàsmia.
- Ejaculació precoç.
- Rubor.
- Pal·lidesa.
- Sudoració.
- Caiguda de cabell.
- Palpitacions.
- Constricció de coll.
- Dificultat respiratòria.
- Debilitat a les cames.
- Vertigen.
- Formigueig.

És un dels trastorns més comuns i importants en l'ésser humà. Si es tracta en els seus inicis, sol remetre amb relativa facilitat.

A més del propi trastorn en si, algunes malalties com hipertiroïdisme, depressió i esquizofrènia, poden provocar quadres d'ansietat.


Teràpia psicològica incloent dins la mateixa, tècniques de relaxació i/o hipnosi.

Pot requerir teràpia farmacològica amb ansiolítics.


APRÀXIA CONSTRUCTIVA

Tornar al menú


Les apràxies, són alteracions en la realització, degudes a lesions en el cervell. En el cas de la constructiva, la falla es produeix a l'hora de reproduir un model gràfic. És un dèficit específic en el pas de la percepció visual a l'acció.


El tractament és neurològic


APRÀXIA IDEATÒRIA

Tornar al menú


Les apràxies, són alteracions en la realització, degudes a lesions en el cervell. En el cas de la ideatòria, suposa l'alteració en la realització d'un acte complex de la successió lògica i harmoniosa dels diferents gestos elementals, quan tracten de realitzar correctament. Falla el pla de l'acció i hi ha perseveracions.


El tractament és neurològic


APRÀXIA IDEOMOTRI
U

Tornar al menú


Les apràxies, són alteracions en la realització, degudes a lesions en el cervell. En el cas de la ideomotriu, consisteix en el fracàs a l'hora de realitzar gestos simples d'ordre o d'imitació, fallant especialment aquests últims. No poden realitzar correctament gestos de valor expressiu (per exemple: dir adéu amb la mà), gestos simbòlics convencionals (Ex.: salutació militar, gestos descriptius de la utilització d'un objecte (Ex.: Evocar el gest de tallar amb unes tisores sense tenir-les), imitació de gestos sense significat concret (Ex.: Si se'ls fa un gest qualsevol no el podran copiar correctament)


El tractament és neurològic
 


APRÀXIA MELOCINÈTICA

Tornar al menú


Les apràxies, són alteracions en la realització, degudes a lesions en el cervell. En el cas de la melocinètica, hi haurà la dificultat o impossibilitat de construir melodies cinètiques.


El tractament és neurològic
 


APRÀXIA VESTI
T

Tornar al menú


Les apràxies, són alteracions en la realització, degudes a lesions en el cervell. En el cas de la del vestit, hi haurà la dificultat o impossibilitat de vestir-se correctament, tant per problemes espacials (Ex: posar-se la roba a l'inrevés) o problemes de planificació (Ex: Posar-se diversos parells de mitjons).


El tractament és neurològic
 


APROSÈXIA

Tornar al menú


És un trastorn de l'atenció. En aquest cas l'individu, ha arribat a l'extrem màxim, ja no presta cap atenció. La seva capacitat és absolutament nul·la.

L'origen dels trastorns d'atenció són múltiples. Poden ser causats per lesions cerebrals que provoquen la pèrdua de l'estat de vigilància. També pot ser provocats per l'apatia i falta d'interès com a conseqüència de depressions i esquizofrènies tendents a l'autisme o al dèficit intel·lectual propi de la oligofrènia i de les demències.


El tractament, pot ser neurològic, psiquiàtric, farmacològic o psicològic i també combinacions d'ells, en funció de l'origen i la causa.


APROSÒDIA

Tornar al menú


És un estat emocional en què el subjecte pateix la pèrdua de l'afectivitat en el llenguatge.

Està produït per la malaltia de Parkinson o per lesions en l'hemisferi no dominant (dret)


El tractament, si n'hi ha, és neurològic i farmacològic.


ASIMBÒLIA

Tornar al menú


És un tipus d'agnòsia, on la percepció del dolor es redueix o suprimeix, (Ex: el frec d'unes sabates que arriba a produir una ampolla i l'afectat no ho percep)

Encara que la causa generalment és neuronal, pot donar-se també en psicòtics i autistes.


El tractament serà neurològic o psiquiàtric i farmacològic.


ASOMATOGNÒSI

Tornar al menú


També anomenat asomatognòsia. És un trastorn que produeix, en qui el pateix, la sensació de desaparició total o parcial del cos (per exemple: poden explicar que no tenen fetge). És típic en depressius.

Hi ha un estat conegut com a síndrome de Cotard, on el depressiu, (generalment d'edat avançada), per exemple pot dir: "No tinc gana, perquè no tinc estómac". Arribarà un moment en què anirà "perdent" tantes coses, que creurà que ha mort i fins i tot a la qual creença que l'haver passat la mort, s'ha convertit en immortal.


Tractament psiquiàtric i farmacològic.


AUTISME

Tornar al menú


És la tendència a abandonar les relacions personals, les amistats, la parella. El malalt es tanca progressivament a tota mena de relació.

És símptoma d'algunes esquizofrènies.


Tractament psiquiàtric i farmacològic.


AUTOSCÒPIA

Tornar al menú


És una forma d'al·lucinació, on el que la pateix, es veu a si mateix al davant. Sol durar uns segons.

A la base d'aquest trastorn, poden existir diverses causes, que van des tumors cerebrals, epilèpsies, esquizofrènies, histèries i crisi de migranyes.
 


El tractament serà l'adequat en funció de la causa i ha de ser decidit pel facultatiu que s'ocupi del pacient, ja que pot ser farmacològic, quirúrgic, psiquiàtric o neurològic.

 

 
 

GABINET DE PSICOLOGIA I SALUT DE MONTSE VALLS I GINER

 

 

 Gabinet de Psicologia i Salut de Montse Valls i Giner
Powered by
Monvall.com