HERBES VERTIBÓ 6 - DENT DE LLEÓ

Envàs amb aproximadament 100gr.

Descripció botànica:
La dent de lleó (Taraxacum officinale), també anomenada camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó i xicoira de burro, és una planta de la família de les asteràcies. La seva morfologia és molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40cm - 50cm. d'alçada. Les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa arreu. És originària de les zones temperades d'Euràsia, però ara es pot trobar a molts altres indrets del món com a espècie neòfita. És una planta molt comuna a tota Europa, on el Taraxacum compta amb unes 1.200 espècies més, molt semblants entre elles. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins. És una planta ruderal, molt resistent, que pot prosperar quasibé a qualsevol lloc. Sovint és una planta pionera.

Aplicacions i efecte:
La infusió, lleugerament diürètica, és excel · lent per alleujar la retenció de líquids durant la menstruació.
S'usa com a planta medicinal des de l'antiguitat. A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals a aquesta planta. Per exemple, la infusió de les flors, així com la melmelada d'aquestes, és usada per al mal de gola, menjada directament o ensucrant una infusió o llet calenta, igual que la mel.

VEURE VÍDEO COM PREPARAR UNA INFUSIÓ: