HERBES VERTIBÓ 7 - FARIGOLA

Envàs amb aproximadament 50gr.

Descripció botànica:
La farigola, timó, timonet o tomell (Thymus vulgaris) és un subarbust de la família de les labiades (lamiaceae). S'anomena «farigola» en part del català oriental, del llatí vulgar ferricula, mentre que en català occidental i comarques limítrofes de l'oriental s'anomena «timó», del llatí culte thymus.És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Pot arribar a fer formacions vegetals de tipus matollar, timonedes de les contrades mediterrànies, de l'estatge montà i fins i tot, subalpí.Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s'estén per altres zones europees. S'utilitzen les summitats florides dessecades com a remei.
És una mata perenne aromàtica de fins a 30-40 cm d'alçada. L'arrel és axonomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Són fulles d'un color verd apagat per l'anvers i d'un color blanquinós pel revers ja que està cobert de pèls blancs. Mesuren com a molt 1 cm de llarg incloent el pecíol. Són fulles simples, amb el limbe lanceolat, revolutes (semblen més estretes perquè l'ambient sec fa que els marges quedin doblegats cap al revers) i tenen una nervadura pennada. La inserció de les fulles a la tija és subsèssil, és a dir, tenen un pecíol molt petit, i la seva disposició és decusada. Les flors es troben en inflorescències cimoses en glomèrol. Són hermafrodites. Tenen 5 sèpals soldats (és gamosèpala) i 5 pètals soldats (és gamopètala). La corol·la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l'inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca. L'androceu està constituït per 4 estams lliures entre si però soldats a la corol·la. El gineceu està format per 2 carpels soldats i té l'ovari súper. Els fruits són núcules. La recol·lecció s'efectua durant la floració, del març al juny.

Aplicacions i efecte:
Usos medicinals
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:
Tos improductiva, Bronquitis
En usos tradicionals:
Refredat comú, Asma, Laringitis, Tos ferina, Dispèpsia, Gastritis.
També s'ha utilitzat per via tòpica per al tractament de:
Estomatitis, Halitosi, Faringitis, Amigdalitis, Lesions cutànies, Prurit.
Accions farmacològiques
Antibacterià, Antisèptic, Expectorant, Antiespasmòdic, Hiperèmic, Antihelmíntic, Carminatiu, Diürètic.

VEURE VÍDEO COM PREPARAR UNA INFUSIÓ: